del diari



l'únic i ningú
no és la qüestió
si cultiva
en gran nombre
l'ésser 
dispersar l'embolcall
de la pròpia sement

Ramon Sellarès i Enrich


i la cuirassa trencant
fer-ne polseguera







del diari


pretens, el poema?
pretens, el coneixement?
la causa més àmplia
del teu amor 
dita en la fira
de la veu?

no és estrany el càcul
que l'experiència et declara:

testimoni de teatre
ets
molt avançats els anys.

Ramon Sellarès i Enrich






del diari



Forçat a la papiromnèmia,

escrivia per deixar atestada la memòria?
                                  per poder desatendre-la?
                           per no haver d'evocar-se cap endemà?

Tant anar enrere
forçava mascarar allò, ara, inexistent.

Ramon Sellarès i Enrich







del diari


Lluu novembre
al teu bell rostre 
un encès grimori(1) d'ulls. 

Àngel allotjat,
ocell mentjant-se
el cuc
a les branques.

Plomall de popelín(2).


Ramon Sellarès i Enrich


(1) Grimorio (veure enllaç)

(1) Grimori

[del fr. grimoire i aquest d'una perversió del fr. grammaire, gramàtica] m. Llibre de fòrmules màgiques utilitzat pels antics fetillers.

(2) Popelín 

m. [IT] Teixit fi amb ordit de seda i trama de filadís, llana o cotó. 
m. [IT] Teixit de cotó merceritzat que imita el popelín

del diari



Si et faig el rés
mai l'espaiós itinerari
d'aquestes sonoritats empaitades
-altives com els delers-
s'assimilarà prou al pertorbat vol d'ocells
d'una reiterant i mateixa migració. 

No hi ha silencioses balmes per al consol.

Un pes a la vora.
Un ball d'arrels immediates 
que s'enllaquen enrubinades pel plor dels núvols. 

Sota els peus, premsades, les fulles les toquerejo.

En cada accent el brisot
l'obsequio amb ungles vermelles,
compartim la bromalla,...

tot és un ensopegar biogràfic

una natura pretesa

una pastada melodia 


Ramon Sellarès i Enrich

Àudio del text, llegit per l'autor






autor imatge R.S.E.

autor imatge R.S.E.


"Els números alfabètics cal·ligrafien la proporció"

"Sentir equival a bastir el Magne llibre"

"No hi ha principi sense conseqüències de temps"

"Tota creació necessita un annex propvinent" 

"Qualsevol idioma és confiscació de llibertats"

Aquestes cinc sentències són atribuïdes al mestre.

Ramon Sellarès i Enrich

Àudio del text, llegit per l'autor.


del diari


   No pronunciar massa paraules és motiu de sospita: cal curullar el bol del so, recolzar-lo al taulell dels escrits, retallar la realitat fent-la causal de l'ego: que una breu notícia incendiï l'escarransida vida.
   Mesurar l'edifici del jo darrere els arbres d'una quartilla serà tingut per activitat "massa" sospitosa si no reditua un agre íntim plaer. I tot ve del fet de només saber-se moure (vitalment) en l'enrenou molest i pedant de creure's poeta.
   I és que ja ho sap tothom: l'emoció no pot recordar res amb precisió.

    Per això els poetes naufraguem, i no naufraguem, ens els llindars i en les fronteres.




agulles de pinassa
cusen llur teixit roig
vora la soca
on enterrí la gata
dels records


Ramon Sellarès i Enrich
Àudio del text, llegit per l'autor



del diari


video
Vídeo-lectura del text Només som verbals, a càrrec de R.S.E.



sincera

de lluna
un llumí
n'encendria l'estel

si fugaç
a l'arena
d'una missa
insolemne

fos dita de cor

 i tota memòrica

la gosadia de 
saber
que només som verbals

Ramon Sellarès i Enrich




del diari



el cor motejat
per la prima ordre
de l'amor
el vaig pujar i pujava
contrabaix esquinçat
tot l'abillament

cal beneir
quan se'ns cola
enamorar-nos
pel cordatge

i gairebé ens fractura

Ramon Sellarès i Enrich


Àudio del text, llegit per l'autor.




autor imatge R.S.E.




autor imatge R.S.E.




Violeta Parra

.
.
.
Volver a los diecisiete
después de vivir un siglo
es como descifrar signos
sin ser sabio competente,
volver a ser de repente
tan frágil como un segundo,
volver a sentir profundo
como un niño frente a Dios,
eso es lo que siento yo
en este instante fecundo.
.
Se va enredando, enredando,
como en el muro la hiedra,
y va brotando, brotando,
como el musguito en la piedra.
Ay, sí, sí, sí.
.
Mi paso retrocedido
cuando el de ustedes avanza,
el arco de las alianzas
ha penetrado en mi nido,
con todo su colorido
se ha paseado por mis venas
y hasta las duras cadenas
con que nos ata el destino
es como un diamante fino
que alumbra mi alma serena.
.
Lo que puede el sentimiento
no lo ha podido el saber,
ni el más claro proceder
ni el más ancho pensamiento,
todo lo cambia el momento
cual mago condescendiente,
nos aleja dulcemente
de rencores y violencias,
sólo el amor con su ciencia
nos vuelve tan inocentes.
.
El amor es torbellino
de pureza original,
hasta el feroz animal
susurra su dulce trino,
detiene a los peregrinos,
libera a los prisioneros,
el amor con sus esmeros
al viejo lo vuelve niño
y al malo solo el cariño
lo vuelve puro y sincero.
.
De par en par la ventana
se abrió como por encanto,
entró el amor con su manto
como una tibia mañana,
al son de su bella diana
hizo brotar el jazmín,
volando cual serafín
al cielo le puso aretes
y mis años en diecisiete
los convirtió el querubín.
.
.
.
.
.
ENS CAL GAUDIR L'EXPERIÈNCIA DE LA MÚSICA
.
Violeta Parra
"Volver a los diecisiete"
.
del disc
Las últimas composiciones de...
.
video
.
.
.
.
.

del diari



...si t'abandonava el coratge
et fereix un pes immens...


i se'm farà extraordinari
deixar de dir-ho
si no ho digués alhora
amb rara concordança temporal

les armes de la veu són 
per defensar 
l'ànima atorgada

la teva
i encara més la més innocent

Ramon Sellarès i Enrich


Àudio del text, llegit per l'autor.


del diari


...quan aquest fenomen
i aquesta afecció
submergeixen,
al fons del text,
la poètica consciència 

sols una renovada voluntat poètica
la fa versemblant.

Ramon Sellarès i Enrich

Àudio del text, llegit per l'autor.




un altre poema sense número


Ombra, ets testimoni subornat.

Cada pas
és assoliment
d'un camí quotidià enllà.

Enterrada, ferida,
en saó de la terra
la llavor -tota cuirassa-
és prec d'un desig.

Si és trepitjada,
el record,
desprès, 
fil-dibuixa en el seu si
un vol feliç:
és aquesta ànima 
que transgredint
(i només fa savi feinejar)
gosa haver nascut de nou.

Morta l'ombra,
terrejada, germina subornant.

Ramon Sellarès i Enrich





Àudio del text, llegit per l'autor.




poema 45706



l'envejo l'ocell
de la més freda 
esperança
abraçant-me
taverna endins
harmoniós amb la memòria

vent
que no cessa
envejo
les fantasmals
delícies
del jo poeta

Ramon Sellarès i Enrich

Àudio del text, llegit per l'autor.






CARLOS PARANÁ


(...)
Todo dia volto p'rá casa, pego meu uísquinho, ponho um disco na vitrola e olho para seu velho violao pendurado na parede.
(...)

(...)
Cada dia en tornar a casa, prenc el meu güisquet, poso un vinil al giradiscos i esguardo la teva vella guitarra penjada de la paret.
(...)


Text extret del Long Play A MUSICA DE CARLOS PARANÁ.
El text pertany a l'escrit-carta que va fer Marcus Pereira dirigit al músic Carlos Paraná quan aquest ja havia mort. Carlos Paraná morí abans que aquest disc sigués editat.



Resignação (Luiz Carlos Paraná)

Não, não foi surpresa para mim o que se deu
Foi tão natural saber
Que o nosso amor morreu
Não foi nada menos, nada mais do que esperei
Pois tudo na vida que eu não vi, imaginei
Já é difícil para mim perder a paz
E não é fácil eu chorar ou mesmo rir
Meu coração não bate à toa, nem demais
Já vi chegar o tanto quanto vi partir
Fizeste mal, mas só depois de tanto bem
Não é preciso que de mim se tenha dó
Quando chegaste eu já sabia ter alguém
Quando partiste eu já sabia viver só





del diari

L'objectivitat remeiera(*).



tocar pedra
i no fer del cel paella(1)

(1)
Aquest  és el grafit esgratinyat al mur de l'entrada del camp de presoners 188 de Tambov que, segons les meves recerques i conclusions, s'atreví a escriure la intrepidesa d'algun d'aquells oblidats Malgré-Nous que moriren lluny de llurs famílies. Faig un potent record per tots elles. Traduït del francès per R.S.E.






A mi em deia el besavi:

El fet dit,
si hi és,
et purgarà les decisions.

Ramon Sellarès i Enrich



(*) Sí, l'objectivitat és remeiera, enclaustra i, alhora, desenclaustra.




Juan Marsé

...;hoy ya no creemos en nada, nos están cocinando a todos en la olla podrida del olvido, porque el olvido es una estrategia del vivir —si bien algunos por si acaso, aún mantenemos el dedo en el gatillo de la memoria...

Juan Marsé
de la novela Un día volveré









web Juan Marsé clubcultura.com

echar mano de la resolución de enmudecer



Imatge i text extrets de Relación de las exequias a D. Juan M. Fernández Pacheco y Sermón predicado






Callar para tensar

la gran mentira de la verdad.


Ramon Sellarès i Enrich


del diari



El llenguatge
clou l'alba:
        màscares esquinçades 
                                   bram de vida 
                                              ulls com làsers
                                                             vi de so pels carrers:

entomo 
textos i carícies.



El llenguatge
clou l'alba:



gaudir-la cal


nit final 
                                              aglomerant-me.

Ramon Sellarès i Enrich

Àudio del text, llegit per l'autor.








del diari


cal fer dollar (1)
les engrunes
posades al poema

que rebenti
la poesia

que l'estat crític se n'orgulli
fent-nos perdre

Ramon Sellarès i Enrich





(1)Acceptem aquest meu mal ús del terme, ¿d'acord?
dollar mnuc Unitat de reactivitat corresponent a la quantitat d’excés de reactivitat en un reactor, que el porta a unes condicions properes a les crítiques. (de enciclopèdia.cat)

del diari



en el desaparèixer poètic
penso
tiges
absolutes
a contravent
de la despullada
metafísica
d'un assaig modulador posterior

viure ens marxa de bracet

des del rereaparèixer poètic

Ramon Sellarès i Enrich



del diari


clar de pler
et veig els ulls

i em fons
inferns

dolços 

brandada pell
fil d'esquitx
del tremolor

Ramon Sellarès i Enrich


del diari


1

nu el cel apareixen com núvols
els vols 
 de les boniques 
tamborinades al pit 

2
ànima i cos
 blanc i maragda 
voldré la fortor exterior del fruit
també del bes 

3
guarda
el meu cor
el mocador 

que jo te'l brodaré pels ulls.

Ramon Sellarès i Enrich





del diari


NINGÚ no és recent.


Cervells plens
i dolorosament commocionats, 

(però de cap manera sorpresos, oi?) 

qui no ha tingut l'ànima
a l'altra banda
de la realitat?

Ramon Sellarès i Enrich



del diari




vivint dins
calmo el discurs
del palmell

¿dels defores (2)
n'has sabut testimoniar l'absurda
comparança d'ànima i paraula?


encara no fora vila
sóc les darreries
disposades

excrement
on
les mosques
freguen aixafades
les ales
del meu prec darrer

per molt que em desperjudiqui tot penediment
sé que habito
l'objecte parcial de la mort



viure l'ençà
fou un argument manllevat
a tot primer déu


frego amb aixafades
ales
l'insistent darrer prec:

"no defugir la veritat
encara que no succeeixi". (2)




(1) ¿no correcte plural? de
defora
1  1 Fora, a l'exterior. Dins no hi ha ningú: tots són defora.
    2 al defora Fora, al camp.
2  1 prep Fora de, a l'exterior de. Per absència d'alguns que són defora la ciutat.

    2 al defora de loc prep locució prepositiva Fora de, a l'exterior de. Anàrem al defora del poble.


(2) s'entén: encara que no succeeixi "la veritat"


Ramon Sellarès i Enrich