DEL DIARI

Inclined head of kneeling woman, 1911
.
.
.
.
Als peus la riba
enfurida
del vestuari bàrbar
dels timbals...
.
.
...el so
metòdic
de l´amor
afecta terrissa
i jerarquies.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

DEL DIARI

.
.
...azul el mismo cielo
azul vino
y contenía
su realismo insobornable
en la lluvia...
.
...demudado relato
que nos manoteo
inclemente...
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.

DEL DIARI

.
...lluna a bocins
reduïts
cabells castanys
cedits
a l´espasme
naveguen
l´aigua
verament íntima
d´aquest fer-se vespre
pel tacte espantat...
.
...farem un tomb
pel bosc
i ens besarem
assossegadament
l´aspecte i la flama...
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.

ZINAIDA SEREBRYAKOVA. Autoretrats

.
.
.
.
.
.
1911
.
.
.
.
.
.
.
.
...curioses moltes
dirigeixo fer-me
i el color m´afluïa a galtes
per mullades senderes
del color i una mirada...
.
...dolçament immergida
als llavis
la intimitat cerebral
posseïda
sóc jo
amb qui converso...
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

SONETO DA CORRUPÇAO

.
.
.
més poesia visual
.
.
.

LORENA WOLFFER

"Un incendio de fieras ha estallado en mis sienes,
Hay en mi pecho fiesta de garras y de dientes..."
.
Lorena Wolffer
..
Qué significan la sangre —y otros fluidos corporales— para nosotras, las mujeres? ¿Qué significan las formas de este continente corporal femenino (nuestro cuerpo), compuesto de islas, roquetas, islotes, bahías, puertos, archipiélagos, marismas, rocallosas, cordilleras, sierras, montañas, serranías, lagos, desiertos, valles, brazos de mar y luna?
**
Ciertamente signos diferentes (¿diversos?) a lo que significan para los hombres. Decía Isadora Duncan, esta bailarina (fuerte y amorosa) revolucionaria que danzaba con los pies descalzos y envuelta en túnicas de evocaciones griegas, reflexionando sobre el (importante) hecho de que el cuerpo de las mujeres sea como un triple río (líquido) de leche, de sangre y de lágrimas, conceptos referidos en su momento a la maternidad y a la muerte de sus hijos. Pero es verdad. Las mujeres somos un cuerpo de agua vuelta leche, vuelta lágrimas, vuelta sangre. Con esta “agua” y este cuerpo/continente ha trabajado Lorena Wolffer.
**
.
“Durante muchos años, mi obra de performance estuvo marcada por el uso recurrente de sangre. Esta constante, como gran parte de los elementos que configuran mis performances, tuvo dos motivos. El primero parte de mi interés por subvertir la lectura común de la sangre —tanto en la historia del performance como en la cotidianeidad— como un elemento de shock, para emplearlo como una sustancia purificadora e incluso erótica en obras como Báñate (un baño de sangre) y el performance sin título en el que lavé, con sangre y agua, los pies de los artistas que participaron en un proyecto de intercambio entre chilangos y chicanos.
.
El segundo motivo es, podríamos decirlo así, más personal. Como mujer, la sangre es una sustancia familiar, cercana; la sentimos y palpamos cada mes. Pero, en mi caso, esta cercanía se hizo aún más estrecha a partir de dos accidentes automovilísticos que sufrí durante mi adolescencia. Tras ocho cirugías y una larga estadía en el hospital, la sangre, el hospital, los objetos y entornos quirúrgicos se transformaron en elementos cotidianos. Todos ellos, incluso a la fecha, aparecen y reaparecen en mi obra. Más aún, fue a partir de dichos accidentes que comencé a cuestionar qué y cómo se define el cuerpo: a intentar descifrar los motivos detrás de las construcciones culturales del cuerpo”.
.
extret de l´article
De las mutaciones
Araceli Zúñiga... (*)
..
.

CECILIA VICUÑA

.
LUXUMEI
.
. Necesito decir
que mi atavío natural
son las flores
aunque me vestiré
de un modo increíble
con plumas
dientes de loco
y manojos de cabellera
de Taiwan y Luxumei.
Cada vez que estornudo
se llena el cielo de chispas
hago acrobacias
y piruetas endemoniadas
cada noche
me sale una espalda adyacente.
Soy de cuatro patas
preferentemente,
las ramas
me saldrán por la piel,
estoy obligada a ser
un ángel con la pelvis
en llamas.
.
.
.
SEA LO QUE FUERE
.
Me desvanezco con mi sinceridad estúpida.
Es algo estúpido crear de la nada
un mundo sólo para llenarlo
de flores, árboles y animales.
Los planetas dan vueltas
como malos de la cabeza
alrededor de su astro-sol
los estúpidos cometas
vagan echando luces.
Se ahorcan los que quieren
darle sentido
a lo que no lo tiene
eso es lo perfecto
sólo a Dios pudo ocurrírsele
inventar lo inútil
que es sublime
.
"porque es grande parece tonto''
Lao-tsé
.
de
Editorial Oasis
Los libros del fakir
México, 1983.
.
.
.
.
Quipu menstrual.
.
.
.
.
Amiga amada
.
Las personas que me visitan
no imaginan
lo que desencadenan en mí.
C. no sabe que sueño
con acariciarla
sin que me vea
mientras le echa dulce de camote
al pan parece que juega
con cálices y piedras sagradas,
el modo como levanta la mano
para llenar el cuchillo
de mantequilla
es un gesto
donde los mares hacen equilibrio
donde las mujeres que tienen frío
se solazan.
Tiene oleajes y consecuencias
como una línea en el radar.
Cuando se levanta la falda
para mostrarme el calzón plateado
veo grupos ondulantes de caderas
que repiten la redondez
y la perfección
hasta alcanzar una estridencia grande.
Anhelo que no se mueva demasiado
par a alcanzar a vivir en ella
a respirar y dormir
en esas planicies.
Está tan oscuro el muslo
tan brillante el pelo
que parece habla en otro idioma.
Lo que digo es tan torpe
pero cómo voy a decir:
“Eres tan hermosa”
“Me alegro tanto
de que hayas llegado.”
Cuando subo el libro del Renacimiento
donde vemos primitivos italianos
quisiera decirte:
“En esta ciudad te encuentro”
“Tú eres esas colinas”
“Tú las pintaste.”
Tus dedos son iguales
a la curva de las aletas
de la sirena
representada en la alegoría.
Pero no es exactamente esto.
Tú eres de un país con ciudades
de Lorenzetti.
Tú y yo alguna vez
volveremos a esa ciudad.
No sufras porque en este cuadro
dos mujeres se acarician
yo alguna vez te acariciaré.
No te preocupes de que estés envejeciendo,
tú vas a otra clase de tiempo
y yo también.
Aliméntate del relato que me haces
de la copa de vino
cruzando el umbral.
Aliméntate y enjóyate,
no dejes de soñar con el cuadro
del maestro de Fontainebleu
donde una mujer
le toma a otra un pezón:
durante épocas enteras
nadie soltará tu pezón.
Quiero sufrir
enterrarme en ti,
ahorcarte y hacer un hoyo profundo,
donde te empiece a tapar la tierra
lentamente y ver tus colores
pudrirse bajo el café.
¿No te gusta tanto la combinación
de violeta y café?
No quería hablarte de la muerte
pero ya que la temes tanto
¿cómo no voy a hablar?
Es escaso el tiempo
que tenemos para vernos
y conversar.
Me gustaría ser hombre
para seducirte y obligarte
a que abandones tu casa
y te olvides de todo,
pero esta idea no me gusta.
Separados y solitarios
los hombres siempre están fuera
y nada necesitan con más urgencia
que estar dentro,
probar alguna tibieza,
altas y bajasmar.
Estoy cansada de ti
de tus resistencias
y conciencias.
Nunca te dejas llevar,
me gusta más que no lo hagas,
cuando lo haces
parece que el corazón te va a estallar
te va a florecer
te va a doler.
Es mentira que me haya cansado.
Es de mí que me canso.
Deseo verte nada más
que te enamores de otros
y nunca te apercibas de mí.
Cuando te vistes con camisa de franela
y calcetines de lana
por una semana
y te afeas y avejentas
para morir un poco
quiero estar cuando resucites
y sea una gloria de ojos húmedos
y oscuros.
Quiero ser un indio
que está escondido en las montañas
y nunca viene a las laderas
porque todo le duele.
Iluminarme con mis propias luces.
Naciste del cruce
de tu madre con la muerte,
ni siquiera en la infancia
habrás sido rosada.
Los que hacen el amor contigo
creen que nunca regresarán
que se van a hundir
que les vas a tejer
una tela húmeda en la espalda
y como es probable
que tengas conexiones
con la boca de los volcanes
por ahí tirarás a tus amantes
y si ellos se liberan
es porque te compadeces.
Te tengo miedo
porque no puedes mirarme
como yo te miro
no puedes amarme
como yo te amo
no puedes ni siquiera
desear acariciarme
y vivir algún tiempo conmigo
haciéndome peinados góticos
o pidiéndome que revuelva el té
con la punta de mi pezón.
Tu lado humano
no está a la altura
de tu lado bestial.
Algunos te imaginan dueña
de regiones orgullosas
y llenas de daño,
pero los que te han visto
con fiebre
o en épocas de menstruación
te aman muy en contra
de tu voluntad,
si es que tienes voluntad.
Solamente una intensidad
le da poderes a tu vida
y la muerte se ve acabada
por fuentes peludas
y calientes miradas
Qué daría la muerte
porque no tuvieras
esos ojos redondos
ni esos senos
ni esos muslos
ni esos tobillos
para dominarte
envolverte y guardarte
de una vez por todas.
.
.

DEL DIARI

si ser massa
et cal verbal
.
corba el riu
escriu
i tant se val
la poesia
.
Ramon Sellarès i Enrich
.
.

SÁNDOR MÁRAI

.
What would my voice have sounded like? It is unlikely that I was screaming with joy. I must have spoken like a sleepwalker suddenly woken out of her sleep. I had been sleepwalking for twenty years. For twenty years I had been walking at the edge of a precipice, neatly balanced, calm and smiling. Now I had been awoken and knew the truth. But I no longer felt dizziness. There is something calming about the sense of reality, whether of life or death.
*
.
*
.
Please understand that there are no gauges in life. I might have said something to Eva, I might have made a mistake yesterday or ten years ago, something to do with money or rings or words. I have never in my life resolved on a course of action. Ultimately, people are only responsible for the things they consciously decide to do. ... Actions? What are they? Instincts that take you by surprise. People stand there and watch themselves acting. It is intention, Esther, intention is guilt. My intentions have always been honorable.
.
.
texts extrets de l´article
a
.
.
. llegiu a la xarxa:
.
.

JOHN BANVILLE

.
...Me fallan las palabras. Clío. ¿Cómo pudiste seguirme el rastro?, ¿dejé en la nieve manchas de sangre? No intentaré disculparme. Quiero simplemente explicar, más bien, para que los dos podamos entender. ¡Simplemente! Me gusta eso. No, no estoy malo, no he tenido una crisis. Podrías decir que estoy, podría decirlo yo, retirado de la vida. Temporalmente.
...He abandonado mi libro. Pensarás que estoy loco. Siete años le entregué... ¡siete años! ¿Cómo puedo hacerte entender que ese proyecto es algo imposible para mí, cuando ni yo mismo lo entiendo? ¿Debo decir que he perdido la fe que tenía en la primacía del texto? Ahora no hacen más que interponerse en el camino personas reales, objetos, paisajes incluso. Todo se ramifica. Pienso por ejemplo en la primera vez que bajé a Ferns. Miré desde el tren hacia la tímida parte de atrás de las cosas, tubos de desagüe y ventanas rotas, huertos dispersos con sus líneas corales de ropa tendida, un hombre inclinado sobre una pala. En la bahía de Killiney había una vela blanca inclinada en ángulo hacia el mundo; cruzaba despacio el horizonte una nube blanca. ¿Qué tiene todo esto que ver en realidad? Sin embargo estos fragmentos recortados me parecen llenos de sentido. Son al mismo tiempo únicos y vulgares, como pistas en el escenario de un delito. Pero aquel día todas las cosas eran inocentes aún como el propio cielo azul, así que, ¿qué prueban? Quizá sólo eso: la inocencia de las cosas, su no complicidad en nuestros asuntos. De todos modos estoy convencido de que aquellos desagües y aquella nube me reclaman mucho más desesperadamente que yo a ellos. ¿Comprendes mi dificultad?
...Podría haberte escrito en septiembre pasado, en vez de huir con una excusa pobre. Habrías comprendido, habrías mostrado simpatía al menos, estoy seguro. Pero Clío, Clío querida, has sido demasiado tiempo mi maestra y mi amiga, mi inspiración, no podría mentirte. Lo que no significa que sepa la verdad y contártela. Estoy hecho un lío. Me siento ridículo y melodramático y cómicamente al descubierto. He trepado hasta lo alto del poste y no veo manera de bajar, y de los espectadores que hay abajo algunos sienten mucho embarazo y los demás están a punto de empezar a reírse.
(...)
.
del llibre
La carta de Newton
Un intermedio
traducció José Manuel Alvarez Flórez
.
.
.

sense badall

Femme à sa toilette
.
.
.
...tota la incertesa primera,
innocent
del primer vol, d´ocell al palmell,
de dia que neix botó de nit sencera
.
al pinzell
.
i vestir o desvestir
l´adormida nuesa:
aturar-se
perfum
al regust de la cambra
ben sola
tot sol...
.
(text: Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.
.

M. ROSA FONT I MASSOT

.
.
Cus-me les mans a les fulles dels àlbers
i els braços a les ales dels pinsans,
teixeix-me amb els cabells la flor dels joncs
i broda´m de nit les pestanyes.
Si sóc arbre i ocell i jonc en la nit fosca,
puc guardar-me a les fulles el vol llis de les mans,
puc transgredir amb les plomes els límits de la lum,
encendre el mar amb l´ombra d´una flor,
encloure el dia dins la gàbia dels meus ulls.
.
.
SAMSARA, II
.
Cus-me a les mans les fulles dels àlbers
i als braços les ales dels pinsans,
teixeix-me als cabells la flor dels joncs
i broda´m la nit a les pestanyes.
Si sóc arbre i ocell i jonc en la nit fosca,
puc guardar-me a les mans el vol llis de les fulles,
puc transgredir amb els braços els límits de la llum,
encendre el mar amb l´ombra d´una flor,
encloure el dia dins la gàbia dels meus ulls.
.
del llibre

autora il.lustració: Marybeth Rothman
Fully Aware
.
.
.
.
La melodia del jaure
parlava de perdre´s
mentre
el tacte acceptava
enamorar-se silent.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
visiteu la web de Marybeth Rothman
.
.

EWA LIPSKA

.
Após a morte de Deus
abriremos o testamento
para saber
a quem pertence o mundo
e aquela grande armadilha
de homens.
.
.
traducció a ar líquido 2
.
.
llegiu:
.
.
.
.

DEL DIARI

autor fotografia: Asger Carlsen
.
.
.
...cal passar forçosament
pel jardí dels graons
del mot
i, esfullant-se,
sentir
en el propi cansament
la beguda bona
de les branques de l´encís,
de les ombres vertaderes
que es trenquen a lloure
i, mannà eternal,
són el prodigi
del pas a pas,
possessions de carn,
vols de desig...
.
(text: Ramon Sellarès i Enrich)
:
.
visiteu la web del fotògraf
.
.

oració puntual

...els llenguatges del clavell
d´encegadora raó humana
s´anul·len
en la incessant
música
dels teus llavis.
.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.

IMPRESSORS

...si quedaba espacio ocurría.

vagar testarudo e impelido
va
mientras bracea
-cestillo
-peinetilla de carey
-uñas picudas remando
siempre hay moiseses
en los acontecimientos
naturales
a ciertas caricias
miran
desde el baile
donde no hay lugar en el mundo
.
.

DEL DIARI

Sigues l´abisme de l´home extrem aquesta vegada.
Innocent distreu les petges i pren ben sol, desbocadament, tot el vol de l´àmbit.
Et cus, de dir-la tan sovint, el llenguatge, la teva fallida intensa en el tronc.
Densament cal que busquis l´abstracte deliberació en una missa de matemàtiques estètiques.
No practiquis massa el suïcidi de combregar en aspectes de mentida.
Tu t´ets determinant i mecanisme.
.
(text: Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

MARÍA ZAMBRANO

"Escribir es defender la soledad en que se está; es una acción que sólo brota desde un aislamiento efectivo, pero desde un aislamiento comunicable, en que, precisamente, por la lejanía de toda cosa concreta se hace posible un descubrimiento de relaciones entre ellas.
.
. Pero es una soledad que necesita ser defendida, que es lo mismo que necesitar de justificación. El escritor defiende su soledad, mostrando lo que en ella y únicamente en ella, encuentra."
.
(Por qué se escribe)
.
(*) imatge extreta del cartell de las
.
Fácilmente se comprende que todo ello significa una condena de la poesía. Y en efecto, jamás ha salido de labios humanos una condena tan taxativa y extremada como la de Platón. Y bien se comprende, además, por un motivo personal: Platón era poeta y abandonó la poesía por la filosofía. En realidad siguió siendo poeta, puesto que hay mercedes irrenunciables, y así, era de sí mismo de quien se defendía al condenar a los poetas. Es justamente en Platón en quien ya la filosofía se despide definitivamente de la poesía, se independiza de ella y para hacerlo hasta el fin, tiene que atacarla, como a lo que en realidad es: su mayor peligro, su más seductora enemiga, a la que nada hay que conceder para que no se quede con todo. Como Ulises ante las sirenas, tiene que taparse los oídos para no escuchar su música, pues si escuchara, ya no volvería a escuchar otra cosa. Platón el poeta, «el divino», tiene que cerrarse a toda justificación del poeta y tiene que alejarlo de su República, pues si le diera entrada, ¿qué iba a hacer él, Platón, sino poesía? Había que elegir y nadie podía sentir con más fuerza el conflicto que quien llevaba dentro de su ser ambas posibilidades; quien era poeta por naturaleza y filósofo por decreto del destino. (Como no es ahora de Platón de quien nos proponemos hablar, no podemos detenernos a mostrar cómo en los trances supremos de su filosofía acude al mito poético para revelarnos las verdades supremas y entonces las largas cadenas de razones quedan atrás, ante la luminosidad del misterio revelado. ¿Sabría Platón entonces, que estaba haciendo poesía?).
.
María Zambrano
(Pensamiento y poesía en la vida española) .
.
.
.
.
.
llegiu:
a CATOBLEPAS
.
.
.

Quan somiar és instal.lar-se

Palpes, somni, l´excitació,
en mi, del teu després?
.
El presoner que sóc
en el recompte verbal
.
passa revista
a aquesta festa improbable.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

Isolament (I)

.
.
Rescato l´abisme
d´allò meu
en l´ombra
de les boques.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
. .

Llum amb tacte insistit

si l´alba
tu l´has dita
.
ella
t´havia predit
.
no fingeixis
.
la llum
és no allotjar-se
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.

LLUÏSA JULIÀ

.
.
...et patrullen les engrunes de l´emoció la veu
...et creix i sobreïx pels cercles perforats de l´oferir-te l´acumulació, el sospesament d´un pòsit d´anys i dies i hores de sincera entrega frontal a allò que estimes
...i et trenques, visionaria de distants belleses, en la península-pell d´una fragilitat que dissimules
...i als ulls la porcellana
...i a les venes i a l´ ànima, presents i audibles, un mínim punt de soldadura uneix la interna disciplina amb la magnífica i abastable exteriorització de la passió que destil.les en els mots i pels mots...
.
.
impressió escrita per Ramon Sellarès i Enrich després d´escoltar Lluïsa Julià en una intervenció pública a Arenys de Mar. En homenatge.
.
.
.
llegiu Viatge a Orient seguit d'Excursió a Galatzó i alguns poemes. Escrit per Maria Antònia Salvà, edició a cura de Lluïsa Julià
.
.

JEANNE BENAMEUR

.
..............autor fotografia: Olivier Roller
.
.
« Depuis deux ans, Romilda n’est plus personne.
(…)
Les autres hommes qui entrent dans la vaste chambre au papier peint champêtre portent sur leur dos la charogne du monde. Ils ont tout fait, tout ce qui rend les êtres abjects pendant une guerre et là, dans le silence, avec elle, ils essaient de retrouver des gestes oubliés. Ceux d’avant. Parce qu’elle est jeune. Parce qu’elle est fragile et belle. Elle les relie au temps où ils étaient seulement des hommes, pas de soldats. Et c’est elle qui incorpore la charogne au monde.
Elle connait maintenant la guerre par la peau.
Leur sueur, leur odeur, le toucher de leurs doigts ont fait d’elle un palimpseste vivant de la guerre. Ils ne savent pas qu’ils inscrivent chacun leur histoire sur elle, en elle.
Tatouée, à l’intérieur. Elle est l’envers du monde.
Une bête de guerre et de nuit.
Pour les viols, les tortures, ils ne paient pas.
Pour elle, oui. Et très cher.
Romilda a un prix.
Elle apprend. A n’être plus personne. »
.
extracte del seu llibre

Al cap d´un moment de morir, un moviment

(...)
: worms on their linear progress to a pilgrim's death--
.
.
...no hi ha paraules
ni tampoc no creix l´asfalt
quan el fa aquàtic la pluja
o els ratolins visiten la línia de la mort
del meu cos que se´n va.
Déu no destorba: És
una silueta meva
en el quadre
o un confegir el poema.
Sé fer-lo aparèixer en els mots
mai no dits: Nul.
Nu,
damunt el cobrellit,
sense llum,
a les fosques,
penso la mort
i em corglaça
reconèixer
com t´hauria d´haver estimat.
Cadàver mossego amb dentadures
esquitxades
de passada buidor
i m´observo la mà,
aquesta mà que ja és aliena,
recent ficada al taüt,
barallant-se concreta
amb la fortor de l´estiu,
essent, jo, ja,
ratolí
que discuteixo
i deixo
satisfet el meu detritus per vorades
de mirall:
un xicot probablement trencat,
caminant que escriu
sota un plovisqueig de carn anhelada.
.
A la bruta vorera
part dels meus diaris.
.
(poema: Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

connatural m´era la mar

.
...despullat el gust
existit
i
grec,
duent esbossada
l´excessiva certesa de la mar,
sostenint quiet el present
luxuriós i claríssim,...
...escric sentir-la,
revelada,
llegendària als peus,
teixida de vida, de viatge,
elemental,
indumentària...
...........
.
..........autor quadre: Elisée Maclet...............................(text: Ramon Sellarès i Enrich)
.

Cap amunt diuen que hi ha part del cel

autora quadre: Mary Jane Ansell
Georgie
.
.
.
.
Potser és per gust
que miro l´endemà
amb aquesta preciosa
rodonesa poètica
del pensament.
Aniré
fins el lliri d´aigua,
salvatge,
allà on sigui,
i hi gravaré el meu nom
damunt el tacte
del llamp
ja caigut.
És per això que miro
força sovint
l´endins
continu
dels meus ulls.
.
(text: Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.
visiteu la web de Mary Jane Ansell

ROMAIN VERGER

il.lustració del llibre
Premiers dons de la pierre. Chauvet
.
.
.
Alors je t'ai vue
ajuster ton souffle à celui des bêtes
ta parole à l'envergure des corps
extraire l'irrespirable
la dernière salive du quartz.
.
.
.

...siempre hay ventanas...

autor quadre: Nick Bantock
Tumbling Pig Hill
.
.
.
.
.
...hay ventanas
que pregunto
si el color
que me fascina
es tú tu pelo
levantado de botón
que se quita
y da toronja siemprevivas
pecho azul rubor de estrellas
lloro y muslo de la mar
borracho de quererte
granate por mis ojos
playa siempre
caballo en lumbre fiel en dicha
por tu bosque...
.
(autor text: Ramon Sellarès i Enrich)
..
.
.
visiteu l´obra de Nick Bantock
.

LES PARAULES

Obertes s´estimen profundes
el silenci i la quietud,
tota festa líquida
de l´anhel que les enllaça.
Jo, vident, rude,
no ignoro l´espectacular
anar d´un res
de por i de vergonyes
per la banqueta del darrera...
...trepitjo
amb balder sotabosc
el somni viscut a l´aguait
de la pedra,
de la carn saturada
de tanta intempèrie...
...i agafo la darrera barca
i fujo
per aquest llarg viatge
de sentir-les ben a prop...
.
.

CRIT CRIDAT

autor obra plàstica: CAYETANO FERRANDEZ
Pateras II
.
.
.
.
.
...veure-la trepitjada
imperceptible
forat que no es fingeix
la volíeu
a mida
la vida
ganyota d´uns llavis
ara gossos als pits
que no coneixeu
lladrant
esgarrapant la carn
nascuda a la pastera
.
ull de gat
que ja s´enfonsa
i s´ofega
i es diposita
infeliç
lentament
en el crit
de la nit
prohibida i budell
lladre de raïms i sorral
.
saber-la trepitjada
trista i efímera
desesper
carnívora de fam
l´Àfrica m´ha vingut...
.
(text: Ramon Sellarès i Enrich)
.

CHARLES DICKENS

Charles Dickens
albumen cabinet card, circa 1867
.
.
.

imatge obtiguda a:

.

ANNE WEULERSSE

autora quadre: Anne Weulersse
enveloppe timbrée
.
autora quadre: Anne Weulersse
Frontière
.
.
.
.
...prengué part l´arquitecte
en mi
per dir-se
enterament
la silueta
en els límits...
.
...i declarava ella
una forma
instal.lada en l´esment
dels orígens de la fusta
i del cor...
.
(text: Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.
visiteu la web d´
.

MICHÈLE ROBERTS

..
RIDDLE
.
Your job's to work the surface. Don't
go too deep.
A spit's just fine.
Leave
the unconscious mind alone
though you may bless
the commas that wriggle and slit her up.
You make it go from left to right:
lines of scrawl along
and down a page.
The story follows on and on.
A proper narrative. The plot's
rich metaphor; composted. All you have to do:
keep on
turning it over and over.
. (Hover here for answer)
.
. .................
.

video

vídeo obtingut a The Roland Collection of Film on Art

llegiu la poesia de Michèle Roberts

.

...així ho vull...

self-portrait as great scout leader
.
.
.
.
...res m´és tot
quan confés tot
ho tinc
lligat al cordill
de la dicció,
paraula
o gest
o mot mirat
futur que passa
pel passat que dic
si res m´és encès tot
el dibuix
paridor
d´un nou estatge.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.

DEL DIARI

3 poemas de amor y una canción desestructurada(1)
.
.
.
.
.
...palaus materials arruguen
resistències de llit...
.
...amoroses brodaren
eficiències
de foc...
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.

ABSOLUT L´ART DEL POETA

Jugar a viatges
i ser poderosa
i ferotge el carrer i la remor
.
i la batalla, -gota de somni-,
tenir-la dempeus
fins que arribi la mort.
.
Jugar a viatge
i n´esdevingui el viure
si cal.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.

S´hi retorcia serena, fil de la vida...

autor quadre: Marco Ortolan
.
.
.
.
.
I
.
Remou,
i res no és igual,
escoladissa tristesa
de l´esguard
el fanal de la flor
adormida.
.
II
.
La cirera del riure,
muda espiga perduda,
no remou
els llavis
de l´home oblidat.
.
(poema: Ramon Sellarès iEnrich)
.
.
.
gaudiu l´obra de Marco Ortolan ....a ...ARTE LISTA... i... ARTISTAS DE LA TIERRA
.
.

DEL DIARI

autor il.lustració: Juha Tammenpää
.
.
.
.
...esplèndid el gaudi
l´interior triat
és la no virginal
dansa del blau
ànim
que vaticina...
.
...escriure és l´expedició
de demanar-se
i reposar vençut
.
...voltat desig que governa
el so
convida a propagar
hàbilment...
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.
.
:

DEL DIARI

Límit
de bellesa
presa
literal
i
model
conseqüència.
.
Jo,
en el llenguatge,
només l´esforç
d´agradar?
.
.

Vull enjogassat l´indret on creix la veu

video
.
discusses portrait photography.

video a Sant Francisco Museum of Modern Art

.
autora fotografia Imogen Cunningham (*)
Triangles
.
.
.

No, no és així com es sega el silenci,
arran de coll.
Encarna Sant-Celoni i Verger
.
.
.
.
Perquè sabia de dits
que també escanyen l´arpegi
.
el garbuix secret
de la plenitud
no volia empresonar-lo
no dient-lo.
.
(..nada
te hace menos
que no decirte...)
.
A frec
de pruna oferta
de pruna folla
d´almívars i plors
que s´envolaren
fent-se
escreix
en tastar-los.
.
Si vindrà el silenci
ara en repto la fragància
i tota la faula
xisclada
en la veu.
.
(Ramon Sellarès i Enrch)
.

ENCARNA SANT-CELONI I VERGER

XLVIII
.
FAM
.
Si m´engolires d´un glop,
no podries ni alenar.
.
Fondria el teu paladar
si em feres només un mos.
.
.
XXXVII
.
EL TERCER ULL
.
Entre les celles, just enmig,
t´empremtaré el meu tacte,
el palp més palés i senzill...
.
...sense abocar ni una llàgrima.
.
del poemari Sediments d´albaïna i maregassa
.
.
.
el refrec d´aqueix duet
d´embolics aparellats
enjogassa cada instant
perquè passe més de pressa
.
*
*
*
no mire d´ometre´t
.
com esponja ensabada
m´escabusse en un bolic
de petons
porus oberts
i
por a la por
.
Encarna Sant-Celoni i Verger
del poemari arran de pantomima
*
*
*
*
*
*
(...)
-Que poques persones hi ha del caràcter d´aqueixos dos comerciants! -va dir, llavors, Xamseddín-. L´avarícia i l´interés sempre han regulat gairebé totes les passions huumanes, i dividit les famílies més unides. Però tals vicis no han de ser mai els d´un monarca; envileix el seu rang quan, lliurat a inclinacions sòrdides, no sap fer, oportunament, liberalitats dignes d´ell, i ha de tornar a recordar que, si Déu posa tantes riqueses a la seua disposició, és només per recompensar el mèrit i la virtut, i per ajudar els desventurats.
(...)
.
extracte d´ Els mil i un quarts d´hora. Contes tàrtars
traducció Encarna Sant-Celoni i Verger
.
.
.
.
. .
Encarna Sant-Celoni i Verger..............................(Brosquil edicions)
.
.
versió al català Encarna Sant-Celoni..................... (3i4 edicions)

Viure el món és afegir-s´hi

...si l´aire badava
ensopida
la mort del suïcida,
cuc i consol,
contingut
tros de terra
que no ignora la tomba...
.
...si pel somieig
del poema
la llegenda
és viatge,
plorar
no et perdria.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.

MOLTS DETALLS FAN UN ARROSSEGAMENT

Íntim profit.
.
Capaç d´aprendre
la pell recorda
si no es volia estèril
la veu i el coneixement.
Sí.
El paradís
mesclant-se al pit,
la prèdica desvestida,
nua, com una samarreta
que et poses i tenyeixes
i et treus i t´enamores
ràpidament a l´hostal
del cos i de l´objecte,
desengabiat l´esperit.
.
Íntim profit
besar-te
el coll sobretot
lliure i insistir.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

DEL DIARI

...fer flexible el bàndol de l´anar-se fent.
...comprometre´s als amors d´acaronar.
...curosament i amb valor fer visible enfora com surt l´endins.
.
.
.
.

DEL DIARI

És necessària, la veu, de sobte.
Quan la nit, pels envolts interns, era només soroll i un rar pessigolleig. Quan pel marge còmplice de la vida, conscient, reapareixia la sospita furiosa i desconeguda d´una realitat que no et deixava dormir.
Era imprescindible, la paraula. Usar-la. Dir-la. Llevar-se empal.lidit i esgotat. Palpar el plaer del so en tot el goig de la indagació.
...que no s´interrompi el neguit d´aquest infreqüent plor que filtro fent-se´m relleu.
No és comunicació.
Tan sols coneixement i creació.
.
.

Vibrar el cor la mel de la rosa

En un futuro cercano
.
.
.
.
Justa forma
la que l´arbre
dóna
del desitjat objecte
visual.
.
¿N´hi ha d´altre,
de misteri,
que més ens penetri?
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.

CERCLES DE LA NO AUSTERITAT

.Després retornar a la bèstia,
-severament-,
a la cambra d´abraçar
amb vestimenta més negra
els passats viatges.
Tornar a navegar,
enrabiat,
pels no transparents records de l´ahir
i saber-se de nou llançat
a l´encontre
de l´enderroc.
.
Em despullo per posseir-me,
més recelós,
en les sempre consecutives
i massa estranyes paraules
de la por i la ignorància.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.

PILAR CABOT

Parlem com dos amics posant en solfa
el cor i el pensament.
S´emmirallen les veus; la tarda ens fa
proclius a l´harmonia i al consens.
Prou que ho sabem que el món se´ns torna llis
si assosseguem la vida en les paraules...
.
del poemari Els rossinyols insomnes
.
.
.
.
M´obstino a creure que els déus són benèvols;
que els meus dies no són presoners
dins les cel.les obscures del temps;
que en algun lloc, tangible o intangible,
hi respiren respostes;
que els meus paisatges estimats seran amb mi
onsevulla que vagi.
M´obstino a creure que l´amor deixa un rastre benigne;
que no és estèril cap dolor;
que la vida no es marceix perquè sí.
.
M´obstino a desitjar
que els meus poemes m´ultrapassin la mort
ni que sigui un instant.
Per no morir d´eixut.
.
.

BILL BILQUIN

.
. *
de son nénuphar
la grenouille saute gaiement
dans un gros nuage
.
.
*
sur l'écran télé
un jeune enfant prend un zèbre
pour un code-barres
.
.
*
je ne t'ai rien dit
mais tu rougis doucement
crépuscule
.
.
.
.
.
llegiu l´obra de Bill Bilquin a Pages d´Auteur
.
.

L´ull poètic de Manuel Alvarez

video

Photographs: Manuel Alvarez Bravo's Poetic Eye

.

vídeo obtingut a The Getty

.

Plors equilibrats on caure

autor fotografia: Tina Modotti (*)
Hands of the puppeteer, (Mexico City, 1929)
.
.
.
.
Recerco.
Deixa´m fer el present
si
no morir
em buida.
Recerco.
Deixa´m sofrir
en la veu
que no m´entengui
si mentre em mous
espero esgarrapar
Déu
en la troballa
no final
vital
del cansament
insistent
del fil.
.
(poema: Ramon Sellarès i Enrich)
.

THOMAS CARLYLE

autor fotografia Julia Margaret Cameron
.
.
Religion cannot pass away. The burning of a little straw may hide the stars of the sky, but the stars are there, and will reappear.
.
.
.
.
.
visiteu The Getty per conèixer Julia Margaret Cameron
.

...es como evocarse en una respuesta...

autor quadre: Eduard de Pobes
Miradas
.
.
si brinco
esfuerzos
escuece la lente
sutil poesía
.
(poema: Ramon Sellarès i Enrich)
..

CARRIE MCGATH

.
Heart Devouring
.
I
We can let anything go.
Especially you.
You as my kind-of lover
acting as a lawyer,
my several pounds of heart,
muscled mistletoe,
finally letting you go.
And then you dance like a marmoset
with a rolling pin in hand,
in fantastic release.
You must release
and someday you will kill again,
you murdering klepto in tweed.
.
II
.
I was somehow your reddened revenge
to women everywhere.
I grab my coat, overnight bag
since there will be no overnight.
Another cancellation on a clock loud and long.
And in returning to my empty room,
I sit on the kitchen floor, wondering, watching,
the oven with a gaseous smile and merciful smile.
And in this I know I kept you around
as if you were flawed plumbing in an important room.
.
.
del seu darrer llibre
.
visiteu
.

Alain

Penser (peser) est fonction de peseur, non fonction de balance.

Emile-Auguste Chartier (Alain)

.
.

imatge obtinguda a mejillahyde
.
.
.

NAOMI SHIHAB NYE

vídeo enregistrat a
.
video
.
One boy told me
.
Music lives inside my legs.
It's coming out when I talk.
I'm going to send my valentines
To people you don't even know.
Oatmeal cookies make my throat gallop.
Grown-ups keep their feet on the ground
When they swing.
I hate that.
.
Is it true that all metal was liquid first?
Does that mean if we bought our car earlier
They could have served it
In a cup?
.
What if the clock said 6:92
Instead of 6:30?
Would you be scared?
My tongue is the car wash
For the spoon.
Can noodles swim?
My toes are dictionaries.
Do you need any words?
.
What does minus mean?
I never want to minus you.
Just think—no one has ever seen
Inside this peanut before!
It is hard being a person.
I do and don't love you—
Isn't that happiness?
.
.
Naomi Shihab Nye a Poetry Foundation
.
. . ..
.

De la forma religiosa del solitario

il.lustració: Michael Costello
.
.
.
.
Te hablo
por si te sabías
indiscutible espejo
nudo de pesos.
.
Te hablo
por si no sabían tus manos
mis labios
largos lentos
este reclamo.
.
(autor poema: Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.
.

ROCÍO SORIA

.
.
.
poema extret de la pàgina Web Arte Poética:
.
Llevo horas tratando de regresar las piezas a su sitio
atando el fardo
.............................................volviendo el contenido a la manga.
....
..................La gelatina cuaja en las cerraduras.
..................Gira un coleóptero rojo.
.
Una hoja fresca cae desde la turgencia de su labio inferior.
.
.
visiteu el blog de
.

EMMA GOLDMAN: THE SOCIAL SIGNIFICANCE OF THE MODERN DRAMA

Podeu llegir-lo a Projekt Runeberg
.

JOAN RIERA: PA I VI

autor quadre: Riera
Pa i vi
.
.
.
. Mai no callo
la gana,
bestiari-cau nòmada,
de la veu-fruita possible
acumulada i a l´aguait.
.
.
Mai no callo
ni es fa muda
la desperta
remor farinosa
del pa
o del periple del vi
on s´estableix
grinyolant
la vellúria del cos
..
implacable.
.
Implacable
sóc
la mutació
fugissera
d´aquest meu cor.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

KALIKO: Le journal intime d´une pierre noire

dues mostres de l´obra plàstica de Kaliko
dins la sèrie "Le journal intime d´une pierre noire":
.
.
.
.
.
.
.
.
Pels caminois
del paper
resistències
de pedra
i poesia:
xarxes amables
serpentegen
laboratori
l´art
de la folla
fluència.
.
(poema: Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

Don Quixote De La Mancha

il.lustració Gustave Doré (*)
.
.
escolteu:
.
.
.
.
Havent menjat i begudes
les angúnies
de tanta nit impossible
vaig decidir
no perdre més el temps.
.
Enfollit
de virtut de mots
no fer
mai més
petita la justícia,
i el préstec de la vida
entregar-lo sencer
a flor d´amenaces
de tot.
.
.
(poema: Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.

TANIA RODAMILANS

The Core, (2008)
.
.
.
.
.
.
poema inspirat en l´obra plàstica de Tania Rodamilans
titulada "The Core" :
.
.
.
Al moll del perfum
l´escorça lamenta
i agraeix el rebrec
endolcit en els versos.
.
Contesta´m, tu, tronc,
si t´embriaga l´ametlla
color de l´olor
perdent-se i trobant
l´exercici del gust?
.
(poema: Ramon Sellarès i Enrich)
..
visiteu la web i gaudiu l´obra de

..

No m´estalvio si et reconec

Gens frondosa convida la pell.
No sap dels records.
No sap la protesta
plantada en els versos
d´aquell pic de luxe
a la sang.
.
Ara és fum l´instant.
.
Fogoner,
Déu,
improvisa
novament.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

MARÍA ALESSANCO

LA META ES EL CAMINO
.
Cada persona necesita una perspectiva diferente de nuestra atención y, como algo único, tratarla con un patrón nuevo, lo más cercano posible a los mensajes que su peculiaridad nos haya hecho llegar a través de movimientos, sonidos y símbolos, tanto objetivos como subjetivos. No podemos unificar bajo una experiencia de anteriores impulsos sociales el acceso a una realidad que manifiesta, en continua y desasosegada actividad, su precisa singularidad. No sólo las huellas digitales delatan la admirable diferencia del individuo.
.
Cierto es que la mayoría de las personas con las que estamos obligados a tratar, son ya, irreversiblemente un armazón organizado desde un implacable sentido del sacrificio hacia cualquier cambio que signifique la mínima perspectiva de revolución, por lo que siempre iguales a una imprecisa etapa de su vida pasada, siguen viviendo en un perenne y desolador acartonamiento, que a veces, desde el alto bordo de su enjundia imaginativa, denominan personalidad.
.
Como es mejor dejarlas en su patético y rígido sarcófago, lo adecuado con estas reliquias de almas cariadas es no intentar moverlas por si se nos deshacen entre los dedos. Además, me niego a disparar contra un cadáver, por lo que no trato siquiera de fundamentar el desconcierto que me causan las patosas, llamémosles ocurrencias, de semejantes artefactos estereotipados, cuando intentan modelar nuestro asombro o nuestra admiración.
(...)
.
María Alessanco
.
del llibre Tengo un reino
seuBa edicioneS, 2002
.
.

ANTONIO ORIHUELA

Antonio Orihuela, recitant.
.
.
Cada vez, veo más gente
con una venda
puesta en los ojos.
.
Incluso he visto gente, a las que,
habiéndoseles movido un poco
.
se la vuelven a colocar correctamente.
.
.
.
.
del llibre Comiendo tierra
.
.

Només d´una forma convençuda vaig causar aquesta tragèdia

Le Christ Jaune
.
.
.
Lligat de peus i mans
absolutament.
.
Sóc a la balconada
dels sanglots
desendreçats.
.
Lligat de peus i mans,
tinta,
paper
i una ploma per a no mentir.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

Si t´aturaves t´oferia el fruit

Aleshores vaig recordar
un altre poema
mai no comès:
.
El de la lletra a les branques.
El del dubte quedat en el vent.
.
Volia que ens avisessin
per poder paladejar
en la espirituosa
carícia
la veu que ens reclama
viure.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

...tot escampant-se d´ell mateix el goig...

video

enregistrat per Thomas A. Edison, 1896

.

.

Saber fer net
i sense alarma
sacsejar l´ànima bruta
i gosar-ne
la textura
fugissera de la vida.
.
Sense por
ser capaç de l´abundor
d´arrambar-se
clarament
a l´èxtasi de pell
que et busca intensa
en el plaer.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)

Usava bona ment i gust

Bonament
va dir
torno a ser aquí
.pper declarar
l´humor
i
l´amor.
.
I, ininterromput,
el gest
del sexe
d´abraçar
desigual
i destí.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.

MAHMUD KIANUSH

.
.
.
THE WHITE BALLOON .
The night's beauty has played magic:
Darkness and light have mixed together,
And a white balloon, radiant and strange,
Is hanging on the end of a child's stare.
.
.
.
.
.
.
.
.
text-versió-adaptació lliure a partir de la lectura del poema anterior:
.
Ha esdevingut màgica
bellesa la nit:
llum i tenebra
mesclades
expressament
ordenades
en cercle radien
meravella
penjada
la lluna:
.
misteri d´infant.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.

Patapum

.
il.lustració: Avelino de Araujo
.
.
.
.

El llibre de les hores

.
I. Plate VI : Fol.36
Annunciation
.
.
XVIII. Plate XXIV : Fol.250v
Mathurin, with Patroness
.
.
.
.
vegeu les il.lustracions del
LLibre de les hores
a:
.
.
.
.
.
.

..les vagabundes petges del lèxic les aplego en ramat...

We died on the wrong page of the almanac,..

.
.
.
.
.
I després vingué
l´altra pregària
abundant de costats
d´incertesa.
.
Sense privilegi
ni agraïment
de genolls
depressiu,
.
¿ha estat errat,
aquest dia,
per a viure
desaparèixer
la vida
del tot?
.
...Once only- digué...
.
i volia olorar aquelles velles
violetes que ens obriren
les portes del cos,
.
i volia apropar-me
ser teu
obedient
bellugant tots els dits
a la vora imprudent
barrejat de donar-me.
.
¿Hem mort
en el dia enganyat
de les veus
d´algú altre?
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

A.RIMBAUD: AMÈRE / S.CRANE: BITTER

"Jadis, si je me souviens bien, ma vie était un festin où s'ouvraient tous les coeurs, où tous les vins coulaient. .
Un soir, j'ai assis la Beauté sur mes genoux. - Et je l'ai trouvée amère. - Et je l'ai injuriée. .
Je me suis armé contre la justice.
(...)
.
.
.
,
,
,
.
.
In the desert
I saw a creature, naked, bestial,
Who, squatting upon the ground,
Held his heart in his hands,
And ate of it.
I said, "Is it good, friend?"
"It is bitterbitter", he answered,
"But I like it
Because it is bitter,
And because it is my heart."
.
.
.
.
anglès: bitter
francès: amer -ère
català: amarg -a
D'un sabor característicament desagradable, com el fel, el sèver, etc.
.
.

JOSÉ FIGUERES FERRER

José Figueres amb la seva filla Muni. 1951
..
(...)
....Democracia es una sociedad en que cada individuo tiene conciencia clara de lo que el grupo hace; es la colaboración de todos en el manejo de lo que a todos pertenece; colaboración que se manifiesta en forma ordenada y racional, ya sea emitiendo un voto para elegir un funcionario, o contribuyendo públicamente a la solución de una dificultad, o censurando procedimientos nocivos, o simplemente aprobando con el silencio las actuaciones de quienes ejecutan la voluntad general. .
....La difusión de la cultura y el incremento de los medios de publicidad van haciendo asequibles, y extensivos a un número siempre creciente de personas, los derechos y deberes ciudadanos. La participación consciente del mayor número en la actividad pública, y el respeto del Estado, al pensamiento y la conciencia, a la dignidad de los asociados, son los distintivos sobresalientes del régimen de vida democrático. .
....No falta quien crea que hacer vida democrática es andar en mangas de camisa, o abandonar el decoro personal, o frecuentar la compañía de las gentes menos cultas. Nada más injusto, más torpe, ni más impropio de la norma de vida cuyo objeto es el cultivo de la dignidad individual. Democracia no es vulgaridad. .
....Otros piensan en la falta de consideración hacia el vecino, el desacato a las autoridades, la impuntualidad en los compromisos, y hasta en la delincuencia impune, como características del sistema democrático. Mal puede una comunidad querer sus propias fallas, y la democracia es la organización que sus miembros quieran darse. Democracia no es desorden. .
....No es democrático un país por el hecho de celebrar elecciones periódicas, o por el título que de a sus mandatarios. Si no hay espíritu de comunidad política, y de participación de responsabilidades; si no hay respeto religioso por el sufragio, o por la simple expresión del pensamiento, o por la majestad de los tribunales de justicia, no hay vida democrática. Democracia no es demagogia.
(...)
.
.
.
.
.

Aquest és el darrer gra que peso i poso dins la beina de l´embravit cronòmetre

Quina peça de sorra
s´ensorra
més
i més profunda
quan somio
la platja
i trepitjo
.
sens mesura
.
cap mesura
que no esborra
el trepig
estil.lat
de la mar
que m´ofega.
.
.

MARY KASIMOR

.
The house seems empty.
.
The house seems empty. Privacy is for the
neighbors. In the spiders' corner,
a portrait of you becomes another juncture
for possession.
.
The sky is so layered.
Frightening the shape of things, species'
ghosts are inseparable.
Trees bear their hearts.
.
Scarred lives and people's walls are part of
morning's indecision. Refrigerator.
Table. Cup. Chair.
Plato claimed they each had an ideal form
.
You'll find they meet in the sky.
Or your mind. Another model of reason.
Or the madness of your prayers.
.
.
.

DEL DIARI

il.luatració: Mark Ryder
The Birth
.
.
.
.
L´objectivitat mateixa
és el mateix sentit.
(R.S.E.)
Prou precisos culminen els tràmits de les formes en el moviment.
Precisos,
deixar que esdevingui l´intel·lectual frontera dins d´allò complex. (Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.

KUNIO KATO. The moonlight travelers

video

Autor: Kunio Kato

The moonlight travelers

de la sèrie: The diary of Tortov Roddle

.

.

Fer el mateix camí és circular

il.lustració: Julie Heffernan
.
.
.
.
Avui, viciós, res en sé
del gir
que provoca la beguda.
De tanta, semblava,
el món
haver-lo jo
ben inventat:
deliciós,
ple de perills,
contundent,
rebutjat.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

ROBERT LOUIS STEVENSON / WALT WHITMAN

(...)
Long before his first trip to America in 1879, Stevenson had already come under the decisive influence of American literature through his discovery of Walt Whitman. In an autobiographical fragment composed in San Francisco early in 1880, Stevenson recalled that what had helped him to move on from his miserable ‘days of green-sickness’ as a young man in Edinburgh was ‘the study of Walt Whitman’. As he put it in his essay on Whitman, Leaves of Grass was ‘a specific for the malady of being seventeen years old. Green-sickness yields to [Whitman’s] treatment as to a charm of magic.’ When the young Stevenson called a friend, whom he was ‘wading into’ with favourite Whitman passages, ‘a poor unbeliever’, he was only half-joking. His discovery of Whitman (at the appropriate age of seventeen) had come with the force of a religious revelation. Leaves of Grass was, Stevenson later wrote in ‘Books Which Have Influenced Me’, ‘a book which tumbled the world upside down for me, blew into space a thousand cobwebs of genteel and ethical illusion, and, having thus shaken my tabernacle of lies, set me back on a strong foundation of all the original and manly virtues’. The first published version of Stevenson’s essay on Whitman in the New Quarterly Magazine in October 1878 was entitled, significantly if by now somewhat ironically, ‘The Gospel of Walt Whitman’. (...)
.
extret del llibre:
. de William Gray
.
.

WILLIAM MEREDITH

.
.
About Poetry
.
.
i: The Poet as Troublemaker
.
She likes to split an apple down the middle
And with her hands behind her ask them, which?
The other children fall in with the riddle
But he says, both hands! Both hands, you sly old bitch! .
.
ii. Iambic Feet Considered as Honorable Scars
.
You see these little scars? That's where my wife-
the principle of order everywhere-
Has grazed me, shooting at the sloppy bear
That lurches from the urinals of life.
He is the principle of god knows what;
He wants things to be shapeless and all hair.
Only a fool would want to fight him fair,
Only a woman would think he could be shot.
.
del poemari "The Wreck of the Thresher"
.
.

ABEL GONZÁLEZ FAGUNDO

Buey
.
Un buey no quiere ya
el milagro de la restauración testicular,
le basta con la ruptura de su yunta,
un tramo de soga y la cabeza tranquila
bajo un árbol de sombra.
.
del poemari El costal de los pecados
.
.
.
.
Rosa de Selva
.
Rosa que creció abandonada,
en la satánica virginidad de la selva,
que en busca de unos ojos
se hizo al viento feroz de su suicidio
sin encontrar otra mirada
que las de un pato ahogado
con la pupilas secas y podridas.
.
del poemari Golpes de Dios
.
.Abel González Fagundo
.
.
.
més obra:
* poema ....Negaciones de la Isla.....a .Trazo Literario
* poemari...El costal de los pecados .a Scribd
.

Sóc de culpabilitat flexible

il.lustració gràcies a e-l-i-s-e blogspot
.
.
.
.
...ho dic,
perquè la seqüència
se´m fa indispensable,
perquè
determinar el color
del fenomen
o de la
calça calma
aferrada al pubis
m´és un poc explotar
per no morir-me
essent fragment indesxifrable,
.
perquè
no m´importa
massa
néixer o morir,
m´interessa,
molt més,
participar de mi,
com d´un edifici en ruïnes
que sap descosir-se de la llum natural
per admetre
que viure en el concepte
és del tot possible
i,
tal vegada,
molt més higiènic.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.

ROBERT GRAVES / SADURNÍ VERGÉS

.
SELDOM YET NOW
.
Seldom yet now: the quality
Of this fierce love between us–
Seldom the encounter,
The presence always,
Free of oath or promise.
And if we were not so
But birds of similar plumage caged
In the peace of every day,
Would we still conjure wildfire up
From common earth, as now?
.
.
.
ESCASSAMENT, PERÒ ARA
.
Escassament, però ara: la qualitat
d’aquest amor ferotge entre nosaltres.
Escasses les trobades,
la presència sempre,
lliure de juraments o de promeses.
I si no fóssim així
sinó ocells de semblant plomatge
engabiats en la pau de cada dia,
¿convocaríem encara el foc salvatge
des de la terra vulgar, com fem ara?
.
.
traducció al català a càrrec de
.
.
Trobareu més traduccions al català de la poesia d´en Robert Graves
al blog d´en Sadurní Vergés
.
.
.
.
.

Pensar-te em condueix

M´acuso de justícia,
d´estona sencera
desobeint l´oracle.
M´acuso d´opinió,
de defensar-me
en el raonament
poètic dels dits
que et persegueixen per tocar-te.
M´acuso
de no témer
tota la teva veritat.
.
.

La teva mà recull l´amor i el diu sense noses

il.lustració: Erhard Göttlicher
Ponte de la Cereria und Ponte del Pagan
.
.
.
.
Nova, sempre nova
l´aigua
de la direcció incerta,
i estimada
perquè no ets enlloc
i mai no es perd
el rastre
palpable
del teu fidelíssim
fang a la sola.
.
Destrio llums
confoses que passen
per fer-me expert
en la paraula
i en l´objecte
dels conjurs
per descobrir.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.

ACTION POETRY / VALISITY

.
.
.
The old man feeds the birds in the park,
bent over gnarled pointing to the wind,
he coos to the doves in a throat rattle whisper_____
knowing he will spread his wings wonderfully,
will is strong when death is near.
Why do writers post their words like confetti
on the top of custard cupcakes
begging for a candle to be blown by strangers:
please leave a response.
The old man threw seeds remembering
when the wiggle of his sperm
made its way through numerous canals
and magically gave birth to cradle crapped kids.
I am getting older but nothing really changes,
still writing words for people I do not know,
it's safer this way,
arms distance dance of "we all fall down"'
and eventually we do into the unknown,
the question mark of existence, exit gracefully
if you can and if you cannot, spray your words
upon the tree that grows in the park
where the old man feeds the finches,
forever the finale is upon us all.
.
.
.

DEL DIARI

il.lustració: Stanislav Slesarskiy
.
.
.
.
Sense agafar-se de bolquers
a l´adorable sort
indispensable,
ni comprendre
tampoc
la desmesura de l´escarabat
tancat
en el deliri més nostre,
.
res de res,
.
i posada al cap
la terrible
funció de l´enyorança,
i esveradís
allò d´heroi
que sense tros
ni marge monumentalista
ningú no ens sabrà reconèixer,
.
tot
per a la fi
tornar-se a clavar
novament disgustats i senzillats
a la vida,
desesperats
fent el genital moviment més brusc
per perllongar-nos
en el disfressat amor,
insimpàtic,
vers la literatura...
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

Per tot arreu em passa el vent

Ernst´s Skeleton
.
.
.
.
Joc de peces felices
engolida la pròpia carn.
La meva darrera paraula
efigie recordada.
Als ossos
el fil
enamorat d´altres vides
es multiplicarà
dessota
una barreja
plujosa de terra i
endevinats camins
caiguts de la llàgrima.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.

Acabat de sortir de la dutxa no trobo cap canvi menys brutal

il.lustració: Marshall Arisman
de la sèrie Frozen Images
.
.
.
Aquesta màcula
d´ésser que sóc,
de moment equivocat en l´evolució,
d´estètica esfereïdora en el mot
mal usat i poc poètic
me la dedico,
.
sense sospites.
.
Certament sense sospites
els meus llavis negres,
plens d´aplom,
.
verí fred de tot mirall.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.

Mare, tinc por d´un peu de vell diable!

il.lustració: Phatyos Buddhacharoen
The step as sufficiency on the way of Dharma
.
.
.
.
Camina amb tota correcció
mentre recita versos
que capgiren
la paciència.
.
Instruïda,
massa instruïda
...........................................i massa vella
estossegada i animal
ens ensopega
......................................avara la veu
no espatllada
........................a corre-cuita
......................................mig humida.
.
Tenebres
doblegades d´ocell
la mort.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.

La fresca atzavara del suïcidi

.
.
.
.
La fulla del ganivet
llescarà el pa impossible,
serà capaç de besar-te
ben endins,
fins allà on hi viu,
no gaire entelada,
la teva engruna de mort.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.
.

Poesia de fer clar

Dune Guardian
.
.
.
.
(dedicat al poeta Robert Penn Warren)
.
...rescatar la paradoxa de tanta certesa
delatada en la flor,
dels retalls del terrible poder
de l´inconscient,
de la necessària autenticitat
d´allò que s´ha fet resum
en l´onada
que arriba
indicada pel poeta,
sublimada,
feta capaç
d´obrir,
d´encetar el cor a la nova enyorança
d´unes estrelles vistes
ajaguts
damunt boirines de mentida infantil,
.
...rara pregonesa poètica prioritària,...
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

Abraçar l´empipadora barreja feta per les glàndules

Orange drink
.
.
.
.
...barreja
d´íntima corba
d´íntima contrarietat
d´íntima fantasia
d´íntima perplexitat
barreja del sempre
en un perfum-ferum d´hotel
barreja de concrets desenvolupaments
d´olors de pitospor
de l´estupidesa
immòbil d´un poeta
dels esdeveniments referits
a tanta gratitud
barreja de ganes de morir
de viure aquesta obligació valerosa...
.
...barreja
de glàndules finalment.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

També gustoses són sense llum

il.lustració: Michael Brehm
The secret life
.
.
.
.
Enteres mastego les fruites
desades a l´ombra.
Enteres
i amb fruïció.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

SAM ABRAMS

.
THE PURPOSE
.
the purpose
of that cute little tailwag
robin does right after
perching on bare branch
is
to save & shake our world
as any fool old pothead
can plainly see
.
.
poemes en castellà trïats per Esteban Moore a:
.
.
.
.
Sam Abrams en anglès a:
.
.

ROCÍO SORIA

.
.
7
. Allá cada quien a lo suyo. No hay testigos que lo escuchen,
tal es así que improvisa una especie de vómito.
El séptimo precipicio de esta noche es un cuento que abierto
sobrepasa la longitud de sus miembros;
se procura una versión de los hechos, o por lo menos, una
explicación
que nunca le fue dada,
ja,
como si al final no se le fueran a caer los platos.
La muerte es una ingenua treta y aunque ya no le fuera posible
nada,
la muerte seguiría siendo solo
una ingenua treta.
Además qué puede importar. No hay testigos que se hagan cargo,
tal es así que improvisa una especie de soga
o
venda,
enciende el televisor del dormitorio,
sintoniza un canal cualquiera
y
finge naturalidad.
.

.

llegiu l´entrevista a Rocío Soria titulada
al periòdic El Telégrafo,
feta per Rocío Carpio
.
.
llegiu l´article
. .
.

.

Peco impecablement

.
.
.
.
A l´orella
la consciència del diable.
.
Domèstic
...............................en l´evidència
....................d´envellir
...................
amb aquesta
.........................càrrega
de sucre
......................................per orgull.
..
.

La mà havia equivocat el verí

La complicitat circular.
No pas la línia.
Filtrar-se en el defecte
certament
per a no impedir-lo.
.

Per pur acte poètic el gest ho és tot

Ecco, la Luce
.
.
.
.
...de pell d´usar musical la força,
de sang d´assenyalar
amb tons no bruscos
la realitat escollida.
.
Des del neguit anhelo
desplegar l´experiment d´aquesta llum
ferida pel color
de l´amor i del dolor.
.
Exerceixo Natura:
raó abusiva capaç d´extasiar-se
davant l´onada d´un simbolisme
carnal.....
.
.
.

Cada instant és un pessic nou de tu

Characters
.
.
.
.
.
N´hi ha tants de mi en el jo
que semblava
massa escrúpol
no existir,
encara que fos de forma vaga,
en aquelles històries
de claveguera
i de fàstic al llavi.
.
D´esperança
n´hi havia una mica,
perquè sempre
se la pot ensumar
després d´un parell de copes.
.

Avanço encadenat a la no anàlisi

Black dawn brings me here
.
.
.
.
Ara l´au culpable
de la teva pròpia sort
et fa mal.
La fe en el sexe
literal.
La filosofia
en l´acte de la vida.
Ets ara l´au culpable
clàssica,
encuriosida fins el suïcidi.
.
.
.
,

MARÍA MERCEDEZ CARRANZA

.
Oración
.
No más amaneceres ni costumbres,
no más luz, no más oficios, no más instantes.
Solo tierra, tierra en los ojos,
entre la boca y los oídos;
tierra sobre los pechos aplastados;
tierra entre el vientre seco;
tierra apretada a la espalda;
a lo largo de las piernas entreabiertas, tierra;
tierra entre las manos ahí dejadas.
Tierra y olvido.
.
.
del poemari “Hola, soledad”
.

Rescato...

Imago
.
.
.
.
Rescato l´abisme
d´allò meu
en l´ombra
de les boques.
.
(Ramon Sellarès i Enrich)
.
.

CAROLYN GUINZIO

.
.
Gait
. It’s our turn to walk on the surface of earth,
packed pockets trampled by ages of faithful,
firm steps of believers in ground. Water finds
a way in a way air doesn’t. There can be life
without thought. What we place on the grave
was never living, was pressed through a stencil,
clamping flowers and letters together. Such rain
it would take to make this remembrance dissolve.
It’s our turn to walk on the flat, back-hoed earth,
as if air never will drive cracks into pockets, never
bring into being an abyss that will travel like sparks
on a wire to the brain, no embolismic doubt
will bloom into a beautiful network of faults,
invisible under the surface of earth where we walk.
.
.
.
.
poemes de
Carolyn Guinzio
.